Record per l'Isidor Cònsul

La mort el passat 27 d'agost de l'Isidor Cònsol a l'edat de 61 anys em va fer pensar amb la relació que hi vaig tenir. De fet va ser el meu primer editor, encara que havia guanyat el premi de Ribera d'Ebre amb Els tripulants, el meu primer llibre en solitari publicat va ser el Delirium tremens que va guanyar el Mercè Rodoreda del 2000 i va sortir el març del 2001. Vaig conèixer l'Isidor com a editor de Proa a la roda de premsa que es va fer pel Rodoreda al Palau Dalmases de Barcelona. Aquell dia també vaig conèixer el Jordi Coca que havia guanyat el Sant Jordi. La festa de la Nit de Santa Llúcia es va fer al Museu d'Art de Montjuïc i ningú m'havia donat les entrades. Per sort va ser l'Isidor el que em va esperar a l'entrada per donar-me les seves. Des d'aquell dia amb l'Àlex Broch i ell vam treballar amb l'edició del Delirium, del qual vam discutir la portada que va trobar potser massa llampant, tot i que penso que és una gran portada. La promoció del recull de contes va ser força discreta, tot i que les poques crítiques que va obtenir van ser molt bones. Les ventes tampoc van ser res de l'altre món però tan ell com jo vam quedar contents. Un dia em va dir que jo era un autor de la casa (es referia a Proa), m'ho vaig creure, i al gener del 2002 li vaig dur al despatx una primera versió de la novel·la Ketchup. Se la va llegir i me'n va fer moltes anotacions, la majoria encertades. Em va dir que tal i com estava no la volia publicar. Em vaig prendre el meu temps i sense dir res la vaig presentar al premi Lector de l'Odissea de Vilafranca l'octubre del 2003 (premi que publica Proa). Vaig quedar segon amb polèmica inclosa pel dilema que va tenir el jurat. L'Isidor es va sorprendre que aquella novel·la hagués agradat tant al jurat i va estudiar l'opció de publicar-la. Però no es va atrevir a fer-ho, i jo vaig intentar guanyar inútilment algun premi que publiqués "la meva editorial". Va ser el 2005 que vaig desistir d'intentar-ho amb ell i vaig començar una nova etapa amb l'ajuda de l'agència de la Sandra Bruna, que em va permetre que Ketchup fos publicada per Columna el maig del 2006 gràcies a l'editora Patrizia Campana (ara Columna i Proa són germanes). A dia d'avui aquesta novel·la que va estar quatre anys morta ha estat traduïda al francès i a l'italià amb molt bones crítiques. Ara que sé la seva mort lamento la pèrdua d'un bon editor i gran estudiós de la literatura catalana, però que quan era un jove inexpert em va donar moltes esperances i després me les va treure. Tot i així, per sobre de tot, el recordo amb respecte i anirà sempre lligat als meus inicis. Descansi en pau.