Des de l'octubre del 2007 -i al llarg del 2008- col·laboro periòdicament a l'apartat Diàleg del diari AVUI amb articles vinculats amb el món de l'educació secundària. Fruit de la meva tasca com a professor, exposo -amb crítica i també amb humor- qüestions d'actualitat i també els tòpics més coneguts d'aquesta soferta professió. Us recomano que els llegiu i que us animeu a respondre'm. La seva voluntat és la de generar opinió!
Si se us ha escapat algun dels articles, aquí us afegeixo la llista dels que fins ara han sortit publicats: 2007// 1-Educació secundària (16 d'octubre) 2-Sentir no és escoltar (2 de novembre) 3-Problemes didàctics (16 de novembre) 4-El fracàs en xifres (24 de novembre) 5-Tot són excuses (10 de desembre) 6-Professors sota sospita (24 de desembre) 7-Apologia del zero (31 de desembre) /// 2008// 8-Ni crits ni hòsties (10 de gener) 9-Massa espavilats (21 de gener) 10-Privatització pública (pendent)... Podeu llegir-los a través de l'hemeroteca de l'AVUI (www.avui.cat)
4 comentarios:
Hola Xavier. Avui he llegit el teu article del diari "Avui", i he decidit buscar per internet si trobava algún lloc on afirmar-te la raó que tens. Sóc de la generació dels conillets d'indies de la ESO, he fet batxillerat humanístic, no he fet cursos superiors, peró encara ara no sé escriure sense faltes d'ortografia i tampoc escriure un frase completament raonable. Dir-te també que a llavors em semblava una "porcada" que el examens de filosofia descontés fer faltes d'ortografia, avui comprenc l'insistencia dels professors de les materies no lingüístiques per no fer faltes, perquè encara avui no he aprés (perquè tampoc he volgut, singuem sincers) escriure com cal o com hauriem. La meva mare va estudiar amb castellà, pero ella va voler apendre escriure en català i ho fa millor que jo i jo estudiant Llengua Catalana des dels meus 6 anys. Tan sols dir-te doncs, que és una vergonya no saber escriure amb la teva llengua i llavors empipar-te quan algún espavilat insulta el català. Gràcies per l'article!
Si et serveix de consòl jo vaig ser dels que vaig suspendre l'examen de final de carrera. Vaig fer tres o quatre faltes, i també ho trobava injust. Molts companys que el van aprovar portaven el text copiat o memoritzat de casa. L'error és deixar fins massa tard l'exigència de l'escriure bé, i en els darrers cursos és difícil redreçar unes normes mal apreses. Gràcies pel teu inestimable comentari.
Xavier
PDA = segons els meus alumnes d'un barri de Tarragona, significa Peazo De Agenda.
Bona aquesta del Peazo... jo pensava més en alguna cosa com "Profes Desesperats a l'Aula" o "Puntual Despertador d'Alumnes".
Xavier
Publicar un comentario